Em dic Joaquim Toset Masdeu, i vaig néixer a Reus l’any 1987.

Quan intento respondre la pregunta m’adono que, per sort o per desgràcia, soc moltes coses. Però ja fa molts anys que vaig decidir que, malgrat que la vida i la realitat siguin una moneda amb dues cares, tu pots triar quina d’elles vols fer servir per a l’aposta. Així que m’agafo sempre a la sort i no a la desgràcia, i trec suc de tot arreu on puc.

Els camps professionals que treballo comprenen la traducció, la correcció, l’escriptura creativa, el doblatge i la veterinària. Per evitar que m’esclafi el refrany que diu “qui molt abraça, poc estreny”, he decidit barrejar totes les meves habilitats i obtenir-ne el millor gràcies a l’especialització. Així doncs, podríem col·locar la traducció i correcció per una banda, l’escriptura creativa per l’altra, la veterinària navegant entre totes dues i el doblatge com un tresor trobat pel camí.

Pel que fa a la traducció i correcció, estic especialitzat en els àmbits audiovisual (guions de doblatge de sèries, pel·lícules i documentals), de localització de videojocs, literari (còmic, narrativa de ficció i de no-ficció) i científic (divulgació, llibres de text i bibliografia relacionada).

Quant a l’escriptura creativa, em moc entre la novel·la, la narració curta, el microrelat, el guió de còmic, la poesia i el conte infantil.

Per últim, la meva formació de veu em permet encarregar-me de tot el que s’engloba dins del doblatge i la locució. 

I és que em mou una passió per la llengua que estic convençut que em va néixer abans que la capacitat de parlar. L’avi em va ensenyar que la llengua no és només un mitjà per comunicar-nos, sinó que també ofereix una infinitat de possibilitats creatives que no em cansaré mai d’explorar, sigui a base de jocs de paraules, acudits semàntics, reflexions recaragolades, verbalització d’idees abstractes o transmissió d’històries. Fou ell qui em va aguditzar els sentits per detectar la màgia de les paraules i aprendre’n. Fou ell qui me’n va mostrar la bellesa i la capacitat de sorprendre. Fou ell qui em va entregar un testimoni que protegeixo amb l’ànima, que porto amb orgull dia rere dia i que no perdo ocasió per parlar-ne amb els ulls brillants.

Per tant, soc un pesat, per què negar-ho, però un pesat amb orgull. Qui em coneix (i em pateix; hola, família) sap que no puc deixar de buscar dobles sentits i fer bromes lingüístiques. I com que no me’n puc estar (ni vull), he decidit canalitzar aquestes ocurrències mitjançant el blog i les xarxes socials.

D’altra banda, els últims anys he pres consciència del que les històries signifiquen per a mi, tinguin el format que tinguin. M’atrauen, les exploro, les gaudeixo i les analitzo. Encara recordo quan de petits ens deien que cada vegada que obries un llibre et submergies en un altre món. Quina gran veritat.

Quan una història m’agrada, em fa feliç, és tan senzill com això.

He jugat a videojocs més pel gust de descobrir la història que no pas per la jugabilitat, que m’ha resultat secundària. He vist pel·lícules incomptables vegades només per fixar-me en aquell detall remot, o per rememorar aquella sensació que em desperta. M’he mirat sèries que m’emocionen en dual, només per sentir com deien els personatges la mateixa frase, tant original com doblada. He plorat. He rigut. M’ha explotat el pit. He descobert coses que m’han canviat.
Hi ha qui podria pensar que tot això és exagerat, que cal tocar de peus a terra i comportar-se com un adult. Però, què voleu que us digui, jo crec que la vida no va d’això. Perquè si ens fa gaudir, per què no permetre’ns-ho? Som adults, comportem-nos com a tal i siguem responsables, però que el nostre nen interior piqui de mans a tota hora, que no són coses incompatibles.

Els universos imaginaris, els girs de guió, les autoreferències entre capítols o les referències a altres obres, les grans relacions romàntiques, els misteris, les aventures, els viatges al passat i al futur, les reinterpretacions de la història, el que et fa riure, el que et fa pensar, el que et dona grans lliçons, el que et fa replantejar coses… per a mi, són un estil de vida. Vull crear-ho, compartir-ho i transmetre-ho perquè tothom que vulgui pugui sentir el mateix.

I per últim, també m’agrada formar part d’una secció de la ciència cada dia més necessària: la divulgació. Des de les curiositats fins a les grans lleis de la física, tot ens acosta una mica més a la realitat de l’univers en general, i de la nostra Terra en particular, cosa que ens hauria de permetre entendre-la, valorar-la i protegir-la. No cal anar a buscar els miracles enlloc, que n’estem envoltats.

Així que, en resum, aquest és el meu gra de sorra. És de molts colors i el guardo en un petit vial, al costat del testimoni de l’avi.