Què ho fa que m’agradin tant els crossovers, les metareferències i tot el que són encreuaments entre obres?
Sincerament, no ho sé, però sempre m’ha semblat que té un punt èpic. Travessar fronteres entre obres és com fer-les més universals, més transcendents.
I no deixa de ser simpàtic, i busca la complicitat amb el lector, perquè és gairebé una ruptura de la quarta paret on l’autor ens interpel·la directament.
Una mica com els “Easter eggs” que s’han posat de moda de forma més recent (se n’han fet sempre, però ara se’ls para molta més atenció).
Suposo que són detalls que donen una volta més de caragol a l’obra, i jo sempre agraeixo els detalls.
En aquest cas no era difícil, perquè l’autor de les dues obres és el mateix, però no per això és menys interessant.
L’obra és Lady d’Olphine, de Peyo (traducció d’Albert Jané), i fa referència a la broma recurrent dels regals explosius del barrufet bromista.
Us agraden aquest tipus de detalls? En coneixeu de destacables?