Qui era Cecilia Payne?
Com passa moltes vegades amb les dones científiques, ben poc se l’ha sentit anomenar, i resulta que és una de les astrònomes i astrofísiques més importants del seu temps.
Nascuda a Wendower, Anglaterra, va desenvolupar un interès en l’astronomia i l’estudi de les estrelles que la va portar a determinar, a la seva tesi de 1925, que les estrelles estaven compostes principalment d’hidrogen i heli, cosa que fou rebutjada per la comunitat científica del moment, que afirmava que no hi havia diferències significatives de composició entre les estrelles i els planetes.
Com tots sabem, la seva teoria ha estat confirmada posteriorment.
La manera que va tenir de demostrar-ho va ser fent servir les característiques espectrals de les estrelles. El sistema consisteix en analitzar la radiació electromagnètica procedent d’una estrella a través d’un prisma o una xarxa de difracció, cosa que ofereix un espectre amb línies d’absorció. Cada línia indica un ió d’un element químic, i la intensitat d’aquestes línies determinen la quantitat d’ió detectat. Això li va permetre descobrir que, efectivament, les estrelles tenen quantitats de silici, carboni i altres metalls semblants a les dels planetes, però que les quantitats d’heli i hidrogen es disparen exponencialment. De fet, a partir d’aquestes observacions, va concloure que l’hidrogen és increïblement abundant a les estrelles i, per tant, l’element més abundant a l’univers.
Evidentment, durant la revisió de la tesi de Payne, Henry Norris Russell, un astrònom d’anomenada de l’època, va considerar que la teoria era senzillament falsa.
No és cap sorpresa, tampoc, que quatre anys més tard, el mateix Russell confirmés la teoria de Payne amb altres mètodes, la publiqués (amb una menció minsa a Payne) i fos qui va obtenir més mèrits per la descoberta.
No va ser fins 40 anys més tard de la publicació de la tesi de Payne que Otto Struve va descriure la seva feina com «la tesi més brillant mai escrita en astronomia».
A més, coses de la vida, l’any 1976, Payne va rebre un premi de la Societat Astronòmica dels Estats Units. Quin premi? El premi Henry Norris Russell.