- Nom: Astèrix a Itàlia
- Sèrie: Astèrix
- Autors: Jean-Yves Ferri i Didier Conrad
- Any: 2017
- Traducció: Daniel Cortés Coronas
- Editorial: Salvat
Per començar, faig autocrítica. Aquest àlbum m’ha servit per adonar-me que Itàlia no era Roma. Que Itàlia no eren els romans, sinó una multitud de pobles i ètnies barrejades que ni tan sols coneixem perquè no anem més enllà. Com a català, em sap una mica de greu no haver tingut aquesta sensibilitat abans.
Ara sí. M’ha encantat retrobar-me amb pobles mítics de les històries d’Astèrix, com els bretons, els gots o els normands; i descobrir-ne de nous amb el mateix esperit que vam descobrir els primers. Com els pobles de l’est, per exemple, carregats de referències socialistes i que remuguen esmentant Marx.
Durant la cursa, podem veure a da Vinci, la mona Lisa o la Torre de Pisa (tot i que només la veu l’Obèlix, i l’Astèrix li diu que ha begut massa vi). També hi apareixen els espaguetis i el que serà l’origen de la pizza.
També hi té un paper el Vesuvi, que sembla que vol erupcionar, però l’Obèlix s’encarrega d’apagar-lo llançant-li una roca a sobre. Potser és per això que va acabar rebentant l’any 79 dC?
I una última curiositat: l’antagonista principal es diu Coronavirus. Llegint-lo l’any 2023 com vaig fer, em va semblar una picada d’ullet en referència a la pandèmia. Però no, resulta que aquest àlbum es va publicar l’any 2017! Això és ser visionari com els Simpson!