ASTÈRIX A ITÀLIA

  • Nom: Astèrix a Itàlia
  • Sèrie: Astèrix
  • Autors: Jean-Yves Ferri i Didier Conrad
  • Any: 2017
  • Traducció: Daniel Cortés Coronas
  • Editorial: Salvat

Per començar, faig autocrítica. Aquest àlbum m’ha servit per adonar-me que Itàlia no era Roma. Que Itàlia no eren els romans, sinó una multitud de pobles i ètnies barrejades que ni tan sols coneixem perquè no anem més enllà. Com a català, em sap una mica de greu no haver tingut aquesta sensibilitat abans.

Ara sí. M’ha encantat retrobar-me amb pobles mítics de les històries d’Astèrix, com els bretons, els gots o els normands; i descobrir-ne de nous amb el mateix esperit que vam descobrir els primers. Com els pobles de l’est, per exemple, carregats de referències socialistes i que remuguen esmentant Marx.

Durant la cursa, podem veure a da Vinci, la mona Lisa o la Torre de Pisa (tot i que només la veu l’Obèlix, i l’Astèrix li diu que ha begut massa vi). També hi apareixen els espaguetis i el que serà l’origen de la pizza.

També hi té un paper el Vesuvi, que sembla que vol erupcionar, però l’Obèlix s’encarrega d’apagar-lo llançant-li una roca a sobre. Potser és per això que va acabar rebentant l’any 79 dC?

I una última curiositat: l’antagonista principal es diu Coronavirus. Llegint-lo l’any 2023 com vaig fer, em va semblar una picada d’ullet en referència a la pandèmia. Però no, resulta que aquest àlbum es va publicar l’any 2017! Això és ser visionari com els Simpson!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Vols compartir el post?
× Whatsapp