Sabeu què és la “cinofília”?
Sona malament, però perquè estem malacostumats a certes expressions amb el sufix “-filia” que s’han fet massa populars.
Cinofília és una paraula que s’origina al grec antic, per la unió de kynos, que vol dir gos; philos, que pot voler tantes coses com: amor, amistat, inclinació, afinitat, afecció, simpatia, tendència, etc.; i el sufix “-ia”, que vol dir qualitat.
Si un cinèfil és algú a qui li agrada molt el cine, un cinòfil, doncs, entre els quals m’incloc, és algú a qui li agraden molt els gossos.
M’alegro que existeixi una paraula per definir el que sento, perquè com més anys passen, més unit em trobo a aquesta espècie animal. La innocència, el donar-ho tot, el sempre feliç, el què et passa, el que content que estic que arribis a casa, el no em moc d’aquí passi el que passi… en fi, el post seria interminable. Però estic content que aquest convenciment hagi anat a l’alça. És de les poques coses de les quals em sento segur a la vida. Les relacions honestes i sinceres no sempre són fàcils de trobar en les persones, però en els gossos, sí.
Com a curiositat, kynos també és l’origen que ha donat lloc a paraules com “ca” o “caní”.
I encara una altra: la “cinologia” és l’estudi de tot allò relacionat amb els gossos. I, de fet, a Armènia, les clíniques veterinàries tenen un servei de cinologia, que ofereix entrenament caní.