Us heu trobat mai, traduint ficció, amb alguna intervenció o situació intolerant o d’incitació a l’odi?
En la majoria dels casos (per sort), això està fet expressament i d’acord amb la personalitat del personatge o l’ambientació, per la qual cosa té un sentit i una intenció dins de la trama; res a dir, aquí.
Però i quan no?
Hi ha casos en què és l’autor qui plasma aquestes idees inacceptables. Què ha de fer el traductor en aquesta situació?
Per començar, no sempre és fàcil diferenciar entre una intolerància deliberada dins de la ficció i una altra d’estructural dins de la realitat.
Però deixant això de banda, quan estàs segur que allò existeix i no és gens adequat, quina opinió teniu sobre què és el més ètic i legítim que pot fer un traductor, tenint en compte que tampoc és ètic alterar l’original?
Mantenir-lo per lleialtat a l’original? Censurar? Adaptar? Utilitzar eufemismes? Suavitzar? Fer servir notes aclaridores?
Crec que no hi ha una resposta fàcil ni única. Cal valorar cada cas per separat i aplicar-hi tot el sentit comú possible. És per això que m’agradaria conèixer la vostra opinió. Què us sembla més correcte? Us heu trobat amb aquesta situació?
Tot això també em porta a les notícies recents sobre la censura en obres d’altres èpoques com les de Roald Dahl. Què opineu sobre això? És lícit jutjar una obra antiga des de la perspectiva actual? Les hem de censurar? De nou, hem de valorar la intencionalitat de l’autor?
No és gens fàcil, i sovint tinc opinions contradictòries al respecte. Vosaltres també?
Crèdits de la imatge: CG Simón