Mireu que és preciosa, ella.
Doncs sí, m’encanten els animals, i saber més coses sobre ells m’apassiona. I això porta a descobrir curiositats lingüístiques, biològiques i culturals al voltant seu que em ve molt de gust explorar. Ves que vinc.
- El nom: Girafa prové del francès, girafe, i aquest de l’àrab zärâfa. Segons l’etimologia que consultis, sembla que originalment podia voler dir “alt”, “caminant veloç” o “potes de flauta”. El nom científic és Giraffa camelopardalis, la segona part del qual significa “camell lleopard”. Curiós, oi? Doncs això prové de quan Juli Cèsar les va portar a Europa durant les seves campanyes. Com que no sabien què era, la van batejar amb aquest nom perquè els recordava a un camell amb taques de lleopard.
- Anatomia:
- Poden fer més de 5 metres d’altura i més de 1000 kg de pes.
- Tenen els forats del nas que miren cap amunt i amb músculs, perquè així els poden tancar quan volen i que no els entri aigua.
- Tenen una llengua prènsil d’uns 50 cm de llarg. O sigui, uns dos pams i mig. I arriba a tot arreu. Les heu vist mai netejar-les els ulls i el nas amb la llengua?
- La pell secreta repel·lents naturals contra els paràsits, que els dona una olor corporal característica.
- Les protuberàncies que tenen al cap no són banyes. Se’n diuen ossicons. Els fan servir per lluitar i per termoregular-se, perquè estan molt vascularitzats. A més, són diferents en mascles i femelles, i serveixen per identificar-los.
- Tenen, com és evident, les potes molt llargues, amb les quals només poden caminar i galopar. Quan caminen, a més, ho fan amblant, que significa que fan les passes amb les potes de davant i de darrere del mateix costat alhora. Això no passa en la majoria d’animals (ni en nosaltres mateixos), que caminem creuant les extremitats.
- I el coll, és clar, també és molt llarg, perquè és pel qual les coneixem. El més curiós és que no tenen moltes més vèrtebres que la resta d’animals, sinó que tenen les mateixes, però d’una mida desproporcionada.
- Fisiologia:
- Tenen una esperança de vida natural d’uns 25 anys.
- El sistema circulatori ha hagut de fer diversos canvis per adaptar-se a les mides de la girafa:
- El cor, que pot pesar fins a 11 kg, ha de fer el doble de pressió sanguínia que en un ésser humà perquè la sang arribi al cervell.
- A la part superior del coll hi tenen la rete mirabile, que evita que la sang se li acumuli al cervell quan abaixa el cap, de la mateixa manera que un seguit de vàlvules a les venes jugulars.
- Com que la pressió a les venes de les potes és molt alta, la pell de les extremitats és gruixuda i cenyida per evitar la sobrepressió.
- Les girafes són remugants, com les vaques, és a dir que regurgiten menjar de l’estómac fins a la boca per tornar-lo a mastegar. Com que el menjar, en el cas de les girafes, ha de recórrer tot el coll, tenen els músculs esofàgics extremadament desenvolupats.
- Com la resta de remugants, tenen un estómac amb quatre cambres (i no pas quatre estómacs, com se sol dir).
- Alimentació: Com que això és un post de curiositats, només tinc una cosa a dir: heu vist mai com beuen aigua? És que si no, no arriben a terra…
- Reproducció:
- Són molt polígames.
- Els mascles avaluen si les femelles estan en zel tastant-los l’orina, i fent servir el reflex de Flehmen (del qual parlaré en un altre post, perquè és curiós).
- La gestació dura 400-460 dies, és a dir, entre un any i un any i dos mesos.
- Els mascles se solen barallar en duels de cops de coll bastant espectaculars per tal de guanyar-se el dret a reproduir-se amb la femella. El més curiós, però, és que després d’un duel és habitual que els dos mascles s’acariciïn, es muntin i tinguin comportaments sexuals complets, fins al punt que hi ha més acoblaments homosexuals que heterosexuals.
- Comunicació: Això em sembla impressionant, perquè ja hem sentit a parlar moltes vegades de l’ús d’ultrasons al regne animal, però resulta que les girafes es poden comunicar amb infrasons.
- La girafa en la cultura:
- És l’animal nacional de Tanzània.
- Hi ha hagut dues girafes famoses a la història europea:
- La girafa dels Medici: Un regal del sultà d’Egipte, al-Àixraf Qàït-bay, pel senyor de Florència, Lorenzo di Medici (o Llorenç el Magnífic, en català), l’any 1487.
- Zarafa, una girafa que Muhàmmad Alí Paixà, governador d’Egipte, va regalar a Carles X de França, l’any 1827, i que va viure 18 anys al Jardí de les Plantes de París.
- Conservació: La girafa és considerada com a espècie vulnerable des del 2016 per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).
Algunes de les imatges són de National Geographic