CURIOSITATS DEL CATALÀ #2

Sabíeu que la paraula “mascota” té un origen bastant rocambolesc?

Etimològicament, prové de mascotte, del francès; i aquesta de mascoto, del provençal, que significava “el qui dona sort; sortilegi”. Això, al seu torn, derivaria de masco, una paraula despectiva per referir-se a “bruixa”, que encara podríem esgarrapar més fondo per saber d’on ve, però això ho deixem per un altre post.

Us deveu preguntar: què carai tenen a veure les mascotes i els sortilegis de les bruixes? Jo m’ho he preguntat, almenys.

Doncs aquí cal remenar una mica en la història. Resulta que l’any 1880 es va estrenar una òpera francesa que es deia La mascotte.

Els autors (Edmond Audran, Alfred Duru i Henri Chivot) van triar aquest títol gràcies a l’anècdota següent:

La dona d’Audran, que era de la Provença, tenia un germà mariner que li va regalar una peça de bijuteria com a talismà de la bona sort, i que no volia que toqués ningú. Segons el fill de la parella, la seva mare havia pronunciat més d’una vegada la frase “No toquis la meva mascota”. Audran va pensar que aquell terme també es podria aplicar a persones, i així va néixer la idea de la trama de l’òpera.

A partir d’aquí, a casa nostra, aquesta paraula es va popularitzar per als animals de companyia.

Curiosament, però, en anglès va derivar cap a un altre cantó. De les nostres mascotes, en diuen pets (una paraula força graciosa quan s’aprèn a l’escola amb deu anys). En canvi, per a ells, la paraula mascot s’utilitza per referir-se a símbols de marques, esdeveniments o conceptes, que nosaltres anomenem igualment “mascota”. El Cobi de les Olimpíades o qualsevol logotip de marca amb un ésser reconeixible serien mascots (us en deixo una imatge, segur que en reconeixereu un munt).

Els camins de la llengua són insondables, no trobeu?

Edito: Tal com m’ha puntualitzat el meu amic Eduard Ereza, el significat com a “animal de companyia” no està acceptat en català, de manera que, si es refereix a un símbol “que porta sort”, tot plegat té un sentit més senzill (i el meu post perd una força tremenda, d’altra banda).