Avui vinc temàtic, però és que és clar, no hi ha millor moment per aquest post que aquests dies, no?
Vegem les curiositats de les paraules que designen el que és típic per la Castanyada perquè hi ha una mica de tot.
Castanya
Del llatí castanea, que és el fruit del castanyer, i aquest, del grec kástanon, amb el mateix significat.
D’acord, però jo em quedo una mica igual, amb això. Anem una mica més enllà!
Castanea, de fet, originàriament no designava el fruit, sinó l’arbre, el castanyer. I, si es volia parlar de la castanya, se solia anomenar com a castanea nux, és a dir, “nou de castanyer”.
Llavors, d’on prové aquest primer nom grec a partir del qual ha evolucionat tota la resta? Doncs hi ha una teoria que diu que podria haver derivat de Castanea, una ciutat situada a Tessàlia (Grècia), que sembla que tenia fama per les castanyes que s’hi cultivaven.
Com a curiositat: sabíeu que antigament no teníem un nom pel color marró, en català? Se’n deia, directament, color de castanya. Llavors, per què ara n’hi diem així? Doncs gràcies a un gal·licisme, marron, que significa “castanya” en francès, i que vam acabar adaptant a la nostra llengua.
I encara tenim més coses curioses al voltant d’aquesta paraula, que són les altres accepcions o significats dialectals. N’hi ha de tan variats com:
- Sinònim de cop, clatellot, plantofada, caiguda…
- Sinònim de monyo: Hi ha gent que, en lloc de dir que s’ha fet un monyo, diu que s’ha fet una castanya. I sembla, segons Joan Amades, que aquesta accepció seria l’origen de la Maria Castanya (que devia ser una senyora que es deia Maria i portava monyo), la que és coetània de la picor, Matusalem, la Quica, la catapumba…
- Sembla que en argot de l’hampa catalana, una castanya és un any passat entre reixes, de manera que et podien condemnar a diverses castanyes de presó si cometies un delicte…
I també és protagonista de força modismes o expressions, moltes de les quals fem servir cada dia:
- Assemblar-se com un ou i una castanya: No assemblar-se gens.
- Alçar-se amb la castanya torta: Llevar-se de mal humor.
- Ser més clos que una castanya: Ser una persona tancada.
- Treure les castanyes del foc: Fer una cosa perillosa per mà d’altri.
- Donar castanya: negar una cosa a algú: Donar carabasses
- A tota castanya: Molt de pressa
PANELLETS
Els panellets són un dolç, però el seu nom és un derivat de la paraula “pa”. Per què?
Doncs bé, malgrat que l’origen exacte dels panellets es desconeix, hi ha la teoria que van evolucionar d’una tradició nascuda el segle XVIII, que consistia a portar panets a les tombes dels difunts com a ofrena. Com que es tracta d’un dolç a base d’ametlla, hi ha qui diu que havia sobreviscut a la zona per influència àrab de segles enrere. Així, es van anar substituint els panets d’ofrena per panellets. Finalment, la gent els feia a casa seva i els portaven a beneir a l’església abans de dur-los al cementiri.
I el millor que he après, i que no sabia, és que Joan Amades situa l’origen dels panellets a Reus, casa meva!
Moniato
El nom de moniato té una trajectòria etimològica massa curta, per desgràcia. Sembla que ha evolucionat del boniato castellà, i aquest sorgí a les Antilles, però no hi ha cap certesa al voltant del seu origen.
El que sí que és curiós és el seu nom científic, Ipomoea batatas, que prové del grec:
- Ips, ipos significa “cuc”.
- Homoios significa “semblant a”.
Semblaria que aquest nom es deu a l’aspecte dels grills del moniato, que recorden als cucs de terra. I, bé… no es pot dir que no.
Agraïments: BTV Llengua