Aquest post contindrà spoilers de Bola de Drac, Evangelion, Fullmetal Alchemist i Naruto
L’anime, i en particular, el shônen, no sempre il·lustra les millors figures paternes de la història. Les trames se centren en altres interessos per a l’entreteniment de l’espectador i, a vegades, ens perdem una mica d’humanitat pel camí. Això és una generalització tremebunda, evidentment, perquè cada obra és un món, però sempre és curiós buscar punts en comú a les coses.
En aquest sentit, avui us proposo un joc: per a vosaltres, quin és el pitjor pare dels quatre que us presento a continuació? Els motius que els fan candidats són molt diferents, i serà interessant conèixer la vostra opinió.
Comencem:
GOKU (BOLA DE DRAC)
En Goku el coneixem i l’estimem tots. Però, també, com s’ha analitzat diverses vegades, no es pot dir que sigui el pare de l’any. És una ànima lliure, que va viure tot sol a les muntanyes durant anys sense saber què era un altre ésser humà més enllà del seu avi, i que només sap pensar en les arts marcials i la superació. I, per què no dir-ho, que es va casar de rebot perquè ho havia promès a una noia que no coneixia sense saber què prometia. Què pot sortir malament, oi?
Doncs això, a en Goku, la vida familiar li va gran. S’estima els seus fills, compte, però a la seva manera, que és força particular. No li interessa especialment la seva educació ni la seva formació, no li importa passar èpoques llargues fora de casa per motius qüestionables, només se sap comunicar amb ells quan es tracta d’entrenar-los, prefereix estar mort que viu quan té la possibilitat de triar, no es comunica amb ells des de l’altre món quan podria fer-ho… En fi.
És un gran protagonista, de cor pur i amic dels seus amics, però tot això no inclou ser un bon pare de família.
GENDÔ IKARI (EVANGELION)
Tot un paràs. Fred, distant i inaccessible. Envia el seu fill, en Shinji, a viure amb una altra persona i l’evita deliberadament. Només té un interès per a ell, i és que piloti el robot que ha de salvar la humanitat. D’aquí la famosa frase, que ha derivat en tota mena de mems, i fins i tot en un pòdcast conduït per Ofèlia Carbonell i Oriol Estrada que es diu Puja al puto robot!
És més, fins i tot mostra més preocupació paternal per la Rei, un ésser indiferent i misteriós que, en principi, no té res a veure amb ell.
Ningú voldria ser al lloc d’en Shinji. De fet, la primera sèrie, que és la que he vist, se centra força en les conseqüències negatives que té per a ell la relació tan tòxica amb el seu pare.
RASA (NARUTO)
El 4t Kazekage i pare dels tres nens que veiem a la imatge. En aquest cas, però, el que ens interessa és en Gaara. Amb ell es llueix. Preocupat més pel poder que per la família, decideix segellar un monstre dins del seu fill acabat de néixer per convertir-lo en una arma. Com a resultat, la mare es mor durant el part. Després, l’aïlla dels seus germans i l’entrena, però el deixa a càrrec d’una altra persona, en Yashamaru, el seu tiet i germà de la seva mare, que es converteix en l’únic familiar que l’estima i li dona suport emocional. El que en Gaara no sap, però, és que en Yashamaru té la missió de posar a prova les seves habilitats, mitjançant l’amor i el dolor físic i emocional. Endevineu qui li ha donat la missió, oi? Doncs sí, el pare d’en Gaara.
En aquest entrenament, en Yashamaru acaba malferit de mans d’en Gaara, i decideix suïcidar-se en un intent de donar-li una última lliçó. Abans d’immolar-se, li diu que ningú l’estimarà mai, i que ell mateix l’odia perquè és la causa de la mort de la seva germana. Ja us podeu imaginar que això no és gaire bona idea, perquè trenca en Gaara per dins i el converteix en un sociòpata incapaç de sentir emocions.
Per acabar-ho d’adobar, quan en Gaara creix i es demostra que és temible, en Rasa s’adona que s’ha equivocat, i veu el seu fill com un experiment fallit que només representa una amenaça. Per tant, n’ordena l’assassinat, cosa que no s’acaba consumant.
Finalment, quan en Gaara es queda sol i torturat, aprèn a controlar millor els seus poders, i el seu pare torna a fer marxa enrere per intentar-lo utilitzar com a arma.
Realment, tota una mostra d’amor paternal, oi?
SHOU TUCKER (FULLMETAL ALCHEMIST)
Mare meva, aquest personatge. És la terbolesa en persona. Quan em vaig llegir el manga, vaig quedar glaçat durant uns dies, i no vaig ser l’únic, perquè a internet s’ha generat tot un folklore al voltant d’ell.
Que sapigueu que no he triat la imatge perquè sí. És molt inquietant.
Us poso en context. En Shou Tucker és un alquimista que treballa pel govern i caigut en desgràcia. Necessita aportar alguna cosa de valor, i està treballant en quimeres. Els protagonistes es troben amb ell, que viu feliçment amb la seva filla i el seu gos, i l’autora es preocupa de transmetre una atmosfera agradable.
Un dia, en Shou els ensenya la seva nova creació, que per fi ha tingut èxit i la podrà presentar al govern i sortir de la misèria. Tots estan molt contents, però la filla i el gos han desaparegut. Poc després, i amb molta angúnia, descobrim que la quimera s’ha fet amb ells dos. Per si no n’hi hagués prou, ens assabentem que ja ho havia intentat abans amb la seva dona, i que no havia sortit bé.
Doncs ja podeu triar! Qui és, per a vosaltres, i el pitjor pare de l’anime entre aquests quatre, i per què?