- Nom: Spider-Man: Into the Spider-Verse
- Tipus: Pel·lícula
- Any: 2018
- Llengua de visionat: Anglès
He de reconèixer que, quan vaig saber que existia aquesta pel·li, no la vaig veure amb bons ulls. Que, de sobte, em fiquessin tot el que sabia de Spiderman (un dels meus superherois preferits) a una batedora i engeguessin el botó m’espantava, i fins i tot em feia enfadar.
Més tard, vaig veure’n imatges aïllades, i vaig pensar que l’estil d’animació era interessant i la premissa també. Doncs escolta, per què no? Al final, que et trenquin universos i els donin una bona sacsejada pot tenir conseqüències molt positives, però és cert que això és difícil de veure d’entrada.
La qüestió és que li vaig donar una oportunitat, i m’alegro d’haver-ho fet. És tot un retelling.
De fet, és la història d’un altre Spiderman. Una altra persona a qui li pica una altra aranya radioactiva a l’univers on ja existeix un Spiderman. Doncs mira, amb la de coses que passen a les històries de superherois, que un aràcnid mutant piqui a un segon personatge, tampoc em sembla tan fora del normal.
La qüestió, però, és que ben aviat ja no en serà només un segon. Un accelerador de partícules desenvolupat per en Kingpin ha provocat una interacció entre universos, i estan apareixent més Spidermans.
I aquí ja ens podem deixar anar. Perquè la pel·lícula juga amb una nova aventura d’un superheroi més que conegut, carregat d’autoreferències i bromes internes, i amb un plantejament molt original, almenys per a mi, i sorprenentment interessant.
Hi ha un detall destacable, que és l’animació amb l’ús de picades d’ullet al còmic clàssic i al més estil Batman dels anys 60, amb les onomatopeies inundant la pantalla amb colors cridaners i lletres descriptives. Encaixa poc en l’estètica moderna de la pel·lícula, ambientat en un món actual d’adolescents, tecnologia i grafitis, però deixa clar que saben d’on provenen i hi volen fer un homenatge, que sí que té molt de sentit amb l’aire divertit que transmet.
Pel que fa al guió, podria ser que l’enemic fos fàcil de descobrir, però a mi em va sorprendre. No sé si és perquè estava més concentrat en tota la resta de detalls o perquè està més ben portat del que podria semblar.
Ben aviat em miraré la seqüela, que diuen que manté o millora el que hem vist fins ara.