THE LIBRARIANS

• Nom: The Librarians
• Tipus: Sèrie
• Any: 2014-2018
• Llengua de visionat: Castellà

Avui us voldria parlar de The Librarians, una sèrie que feia bastant que volia veure i que per fi he fet el pas.

Es tracta d’una sèrie spin-off d’una franquícia de pel·lícules (The Librarian), que giren entorn d’una biblioteca màgica (la Biblioteca) i el seu bibliotecari, que es dedica a buscar artefactes màgics de la història per guardar-los en lloc segur. Hi ha tres pel·lícules on Flynn Carsen (Noah Wyle) és el bibliotecari en qüestió, i on veiem la seva evolució com a tal, passant de no saber res del món de la màgia a ser un autèntic geni de la protecció del món.

Posteriorment, es va estrenar la sèrie, on la Biblioteca escull tres bibliotecaris més, cosa que és una novetat sense precedents, ja que els bibliotecaris sempre havien treballat sols. També s’escull una nova guardiana, una figura que protegeix el bibliotecari i que ja existia a les pel·lícules, però que havia estat diferent a cadascuna d’elles.

Per tant, la sèrie comença coneixent els nous protagonistes que, deixant de banda en Flynn, són:

• Cassandra Cillian (Lindy Booth): És una noia apassionada de les matemàtiques, amb poques habilitats socials i amb un tumor al cap que li permet fer càlculs sobrehumans.
• Jacob Stone (Christian Kane): Un vaquer d’Oklahoma que es dedica a l’extracció de petroli, però que amaga un quocient intel·lectual de 190 i un coneixement de la història i l’art fora del comú, tot i que no s’atreveix a fer-ho públic.
• Ezequiel Jones (John Harlan Kim): Un lladre australià amb poca modèstia i grans capacitats per la tecnologia.
• Eve Baird (Rebecca Romijn): Una coronel d’antiterrorisme de l’OTAN que la Biblioteca escull per protegir en Flynn i, de retruc, els altres tres bibliotecaris.
• Jenkins (John Larroquette): El custodi de l’annex de la Biblioteca, malhumorat i poc receptiu a la companyia, però amb infinits coneixements de màgia.

Si m’interessava aquesta sèrie és perquè em solen agradar les trames que barregen història real amb imaginació. La premissa d’una Biblioteca universal on se salvaguarden els objectes de totes les èpoques amb certs elegits per protegir-la em semblava d’allò més atractiva.

I no m’ha decebut gens, per diversos motius. D’una banda, els personatges estan molt ben construïts, cadascú amb la seva idiosincràsia i els seus motius per fer les coses. De l’altra, les trames estan ben lligades, i tenen un aire a l’estil Doctor Who, on tot queda explicat amb arguments grandiloqüents que potser s’agafen amb pinces, però que formen part de la mateixa ambientació, és a dir, és un dels gags de la sèrie. Per tant, és pur entreteniment, però et manté prou enganxat al sofà i amb un interès i estima creixent pels personatges i la Biblioteca.

Comento quatre coses sobre les temporades, amb spoilers:

Temporada 1

• Els dos primers capítols són molt intensos i van molt bé perquè t’enganxis. La trobada amb en Flynn, l’elecció de la guardiana i els tres bibliotecaris que fan ús de les seves habilitats particulars, i la desaparició de la Biblioteca per culpa de la Germandat de la Serp, són ben potents.
• Posteriorment, a parer meu, hi ha els capítols més difícils de tota la sèrie, perquè són mig autoconclusius i semblen prou arbitraris. A més, encara no coneixem a fons els personatges (i ells entre ells tampoc) i no hi hem establert un vincle.
• Per sort, al final de la primera temporada es connecten elements de tots els capítols que la conformen i això et fa entendre que estava tot pensat, cosa que atorga solvència a la sèrie.

Temporada 2

• Aquí s’introdueix un concepte que m’ha agradat molt: els ficticis. Són personatges de novel·la que prenen vida amb màgia, i que interactuen amb el món real però amb una base de la seva pròpia història. De fet, són, concretament, en Pròsper de La tempesta, l’obra de teatre de Shakespeare; i Moriarty, el gran enemic de Sherlock Holmes de les novel·les d’Arthur Conan Doyle.

Temporada 3

• L’antagonista d’aquesta temporada és Apep, el déu egipci del caos. A més, s’hi barreja el DOSA (que al doblatge castellà es va dir DASA durant una bona colla de capítols), una facció del govern que es dedica a la investigació de casos estranys i que s’enfronta als bibliotecaris.
• Reapareix la Charlene, la guardiana del bibliotecari anterior a en Flynn.
• Em sembla un gran cop d’efecte la resolució de la malaltia de la Cassandra. Ens havien fet pensar que les seves capacitats sobrenaturals es devien al tumor que tenia al cap i que la faria morir jove. Quan, finalment, l’operen, tots pensem que perdrà els poders… i res més lluny de la realitat. Aquestes capacitats especials són pròpies d’ella, i el tumor, el que realment feia, era limitar-les. Zehr gut.

Temporada 4

• Aquesta temporada, l’última, és una mica més caòtica pel que fa a la trama. No hi ha un antagonista principal, sinó diversos, tot i que la més important és la Nicole. La Nicole és la primera guardiana que va tenir en Flynn (a la primera pel·lícula, i interpretada per una actriu diferent), que reapareix convertida en malvada.
• Està molt ben portat l’anar i venir de la Nicole, i juguen prou amb l’espectador perquè no sàpigues si és bona o dolenta. De fet, hi ha un punt en què això ja sembla clar, que és quan en Jenkins li cedeix la immortalitat, un moment prou emotiu perquè sigui definitiu. Però no, el final de la sèrie vindrà marcat per la conspiració que la Nicole havia preparat des del primer capítol de la temporada. Està ben fet perquè avui en dia ja costa crear aquest tipus de dubtes sobre el personatge d’una sèrie sense que sigui previsible. No tothom se’n surt.
• De fet, és molt trist quan en Jenkins passa a ser mortal (i encara és pitjor quan més tard descobrim que ha no servit de res), però molt divertit veure’l amb totes les novetats que troba de ser humà (posar-se malalt, haver de menjar i anar a comprar, fer de ventre, trobar-se amb sensacions internes que no sap si són gana, recargolaments o gasos…).
• Durant tota la sèrie hem vist que l’Ezequiel és un personatge terriblement egoista i, a sobre, un lladre. I no serà fins al capítol 4×03 que descobrirem per què la Biblioteca el va triar, sent com és. I és que les seves motivacions per ser lladre són nobles. No s’ha quedat mai res del que ha robat, i sempre ho ha donat a gent necessitada (Robin Hood, is that you?). Per què no ho havíem sabut fins ara? No sé si ha estat una decisió a posteriori o han mantingut el secret deliberadament, però em sembla ben jugat, perquè demostra l’orgull del personatge, que prefereix quedar com un egòlatra que no pas explicar que és generós.
• El capítol 4×04 és un dels més divertits. Tot el tema de les pel·lícules dona molt de joc, i es posa de manifest que la sèrie ha assolit aquell univers propi on poden jugar i fer bromes internes que no funcionarien en cap altra sèrie.
• En Jenkins s’ha sabut fer estimar. Comença sent un asocial rondinaire i finalment plorem tots quan el maten. Guió deliberat? Jo crec que sí.

Conclusions

• És una sèrie que comença amb timidesa, fins i tot els actors, que al principi tenia la sensació que no estaven deixats anar. Però després, la sèrie crea el seu propi univers i els personatges es poden desenvolupar més com són, la qual cosa els dona més joc.
• He trobat a faltar que, al final, quan dubten de si la Biblioteca els vol el bé (cosa que et fa sentir molt incòmode durant tota la 4a temporada), no aparegués aquell personatge de la temporada 2 que era la seva personificació. Hauria estat un cop d’efecte.
• No s’ha resolt l’aparició de la Morgana de ben al principi, que semblava haver de tenir conseqüències més endavant.
• No s’ha resolt qui són o què pretenen les dones de sota l’aigua que se li apareixen a l’Eve diverses vegades.
• Entenc que, a l’haver estat cancel·lada, hi ha coses que han quedat a l’aire i no per gust dels guionistes. És una pena, i la desgràcia més grossa del món de les sèries, perquè tot sovint se’n deixen d’inacabades o s’acaben a correcuita per motius aliens a la trama. En qualsevol cas, en aquest cas queda tot bastant ben tancadet, i crec que val la pena de veure.
• Sembla que enguany estrenen un spin off (com se’n diu d’això? Meta spin off?). Li farem una ullada. Seria maco que hi haguessin reaparicions de personatges.