El barrufet financer és un àlbum d’Els Barrufets força especial, perquè és l’últim que Peyo, l’autor original, va supervisar abans de morir, i que ja comptava amb el dibuix d’Alain Maury i Luc Parthoens, i amb la col·laboració del seu fill Thiérry Culliford (que és qui va continuar l’obra de Peyo), en el guió.
D’altra banda, aquest àlbum és tota una reflexió sobre els diners, que pot servir tant a nens com a adults. Les diferències socials segons les capacitats o els oficis, els deutes, els rols de gènere…
A la primera vinyeta, de fet, veiem una crítica social al fet que és la dona qui s’encarrega de totes les feines de la llar sense tenir cap mena de compensació econòmica o reconeixement social (recordem que l’àlbum és de 1992). I recordem, també, que a les històries d’els Barrufets sempre se les ha acusat de ser sexistes. No puc negar que em va sorprendre positivament, aquesta vinyeta.
La segona correspon al final de l’aventura, quan ja han descobert que els diners només han portat maldecaps i desgràcies al poble dels Barrufets.
Vinyetes extretes d’El Barrufet financer, àlbum núm. 16 de la col·lecció Els Barrufets, publicada el 1992 originalment, i per l’Editorial Base, en aquest cas, el 2011, amb traducció d’Albert Jané.