Coneixeu aquesta frase?
Quan diem “ja ha plogut, des de llavors!”, i tota mena de variants, volem denotar que allò de què estem parlant és antic o ja fa temps que ha passat, com volent dir: si d’això fa tant, hi ha hagut temps perquè hagi plogut un munt de vegades.
Però no trobeu que, amb el canvi climàtic i la sequera a Catalunya, aquesta frase està perdent valor?
Ja no podem dir-ho amb tanta lleugeresa perquè, que faci temps, ara ja no implica necessàriament que hagi plogut molt. I això em sembla d’una tristesa que atropella.
Només desitjo que no perdem riquesa lingüística per culpa de les nostres males accions com a societat. O sigui, que plogui, i puguem mantenir l’expressió.
Que plogui, i que plogui bé.
Que s’ompli tot, els pantans i l’esperança.
Que plogui.
Ni que sigui, almenys, per mantenir la llengua.