Què vull dir amb això de les algues de vidre?
Resulta que l’espècie més productora de vidre no és l’ésser humà, sinó les diatomees.
I què són les diatomees? Doncs són unes algues unicel·lulars que formen part del fitoplàncton del mar, i responsables de la producció del 20 % de l’oxigen que respirem.
Són un grup enorme d’éssers vius, de fet, actualment hi ha més de 14.500 espècies recollides, però s’estima que podrien arribar fins al milió.
Tenen un metabolisme, una diversitat i un potencial científic fascinant, i podríem estar hores aprenent sobre elles. Però el que m’ha cridat l’atenció aquesta vegada, és que investigant per fer el post del vidre, vaig descobrir l’existència d’un tipus de diatomees que tenen una paret cel·lular molt gruixuda i rígida, que es diu frústul i que està formada per silici, l’element base que conforma el vidre.
La gràcia de tenir una paret cel·lular «de vidre» és que gràcies al fet de ser transparent, deixa passar la llum i permet la fotosíntesi.
Existeix la terra de diatomees, que és un material fet a partir de frústuls fossilitzats, i que es fa servir com a fertilitzant i insecticida natural; per a la filtració d’aigües; per l’estabilització de la nitroglicerina en la dinamita i fer-la menys perillosa; i com a agent abrasiu (dentífrics, cremes exfoliants i polidors de metall).
Com a apunt lingüístic, el nom diatomea prové del grec diatomos, que vol dir «partit en dos». Es veu que això és perquè n’hi ha moltes (almenys les primeres que es van estudiar) que tenen un aspecte com si estiguessin dividides en dues parts.