En aquest post només parlo sobre coses relacionades amb el personatge d’en Ruffy durant l’etapa de l’East Blue.
Ruffy o Luffy?
Començarem pel gran motiu de controvèrsia de One Piece en català: el nom del protagonista. Per què en català es diu Ruffy i no Luffy, tal com és a l’original?
Bé, doncs resulta que, en japonès no existeix la lletra «L». Com s’ho fan, doncs, per representar paraules que s’escriuen amb aquesta lletra i tenen aquest so? Resulta que ells sempre pronuncien la «R» com una vibrant simple alveolar sonora (la que nosaltres fem servir entre vocals, com a la paraula «ara»), encara que sigui a principi de paraula, i aquest so es pot assemblar una mica a la «L». Per tant, representen tant el so «L» com el so «R» amb els mateixos caràcters. Això vol dir que els noms Ruffy i Luffy s’escriuen amb el mateix caràcter, el caràcter «ru» (ル).
I aquest és un dels grans problemes de la traducció del japonès. Si no tenim indicacions expresses de l’autor, no sabem si ell vol dir Ruffy o Luffy i, per tant, quan ho traduïm, hem de triar. Tot sovint, els autors donen romanitzacions oficials, és a dir, la forma com s’ha d’escriure en llengües amb alfabet llatí, però no sempre ho fan a temps. I això és el que va passar amb Ruffy, que no hi havia romanització oficial quan es va començar a traduir (ara ja sí que hi és). Per tant, no és un error de traducció, és un problema cultural que pot donar lloc a equívocs que només es poden resoldre si l’autor ho facilita, i que si us hi fixeu, veureu que passen molt sovint, i que hi ha grans exemples a la història de l’anime. A casa nostra, per exemple, també coneixem l’Arare, que en original es diu Arale.
Cal dir que, com és lògic, això no només ha passat en català. En alemany, per exemple, també es diu Ruffi.
El nom
Eiichiro Oda sempre ha dit que va triar el nom de Luffy de forma arbitrària, perquè li va semblar que li encaixava al personatge. Més tard, i per grata sorpresa seva, va descobrir que el terme anglès luff significa «orsar», és a dir, navegar en direcció a proa, un terme marítim que li va com anell al dit.
El seu nom complet és Monkey D. Ruffy.
Cal tenir en compte que, a l’hora de traduir, en català solem girar el nom i el cognom per occidentalitzar-los. Per tant, si posem per exemple, l’autor, en japonès es diu Oda Eiichiro, perquè en japonès primer es diu el cognom i després el nom. Aquí ho capgirem i en diem Eiichiro Oda.
És el que solem fer, però a vegades, i sobretot amb noms inventats, podem no adonar-nos-en. És el que va passar a Bola de drac (amb en Son Goku, on Son és el seu cognom i no el vam girar), o amb One Piece, on no n’hem girat cap. Per tant, Ruffy és el nom i Monkey el cognom. La D d’entremig és un misteri propi de la sèrie que el mateix Oda ha declarat que és important i que, després de més de 1.100 capítols, encara no hem descobert. L’únic que sabem és que hi ha altres personatges que tenen una D al nom i que tots plegats formen part del Clan dels D, que no sabem ni què és, ni què significa.
La fruita
En Ruffy es va menjar la fruita de la goma-goma, que el converteix en un humà de goma amb totes les seves propietats.
En el japonès original, la fruita es diu ゴムゴムの実 (gomu gomu no mi). I per què està duplicat i no es diu només fruita de la goma?
Resulta que aquesta era la primera idea de l’autor, però quan la va presentar al seu editor, aquest li va dir que ja existeix una «gomu no mi» a la realitat (l’he buscat, però només trobo referències a One Piece), i que havien de trobar alguna solució per diferenciar-la, la qual va ser duplicar el nom. I això va establir el patró pels noms de totes les fruites de la sèrie.
La fruita de la goma-goma és una fruita del diable, 悪魔の実 (Akuma no Mi), de les quals parlaré a fons en un altre post. En aquest cas, és de tipus Paramècia.
El tresor
El tresor d’en Ruffy és un barret de palla que porta sempre (o gairebé sempre) posat. Ho és perquè l’hi va regalar el seu heroi, el Shanks el Pèl-Roig.
Aquest fet fa que, a partir del capítol cinquanta-i-escaig de l’anime, un oficial de l’Armada comenci a anomenar la seva tripulació «Pirates del Barret de Palla» (麦わらの一味, Mugiwara no Ichimi), i serà l’epítet que els donarà a conèixer al món. Alhora, també serà el seu com a pirata: Ruffy Barret de Palla.
El poble on el coneixem
Les aventures d’en Ruffy comencen al poble de Fûsha, (フーシャ村, Fûsha-mura), que vol dir «Poble dels Molins».
És un poble inspirat en les viles angleses i, tal com el nom indica, ple de molins. Aquí és on descobrim en Ruffy de petit, que es relaciona amb els pirates d’en Shanks, els quals s’han establert al poble durant un any. Es fan amics, i és per això que en Ruffy decideix que vol fer-se pirata.
També és en aquest moment quan en Ruffy es menja la fruita de la goma-goma (un botí del qual s’havien apoderat els pirates d’en Shanks).
Curiosament, en alguna versió anglesa es va traduir erròniament per «Poble Fúcsia», segurament per influència de Pokémon, que aleshores estava molt en voga, i en el qual els pobles tenen noms de colors.
Localitzacions
- Party’s Bar: És el bar que regenta la Makino, on es produeixen els primers maldecaps de la sèrie.
- UO: La peixateria d’en Gyoru.
Residents
- Makino: És la propietària del Party’s Bar i amiga d’en Ruffy.
- Woop Slap: L’alcalde del poble de Fûsha.
- Gyoru: El peixater del poble. El seu nom deriva de gyorui (魚類), paraula japonesa per designar els peixos com a éssers vius.
- Chicken: És la dona d’en Gyoru i treballen junts a la peixateria. Curiosament, el seu nom significa «pollastre» en anglès.
Altres personatges
- Higuma: És el cap d’una banda de bandits que s’enfronten als pirates d’en Shanks i al mateix Ruffy. La paraula higuma (羆) significa «os bru» en japonès.
- Minatomo: És el primer de diversos acudits interns als quals Oda és molt propens. Resulta que, quan en Higuma arriba al Party’s Bar, en rebenta les portes, i en una escena immediatament posterior, apareixen senceres. Un fan li va preguntar com podia ser, i ell ho va justificar amb la presència d’un fuster brillant que no pot suportar veure coses trencades i que les arregla en un tres i no res. A partir d’aquesta broma, el personatge s’ha convertit en un ou de Pasqua recurrent en l’obra.
- El Rei de la Costa: És un Rei del Mar (海王類, Kaiô-rui), un dels monstres marins que habiten l’oceà en el món de One Piece. És responsable de la mort d’en Higuma, de la pèrdua del braç d’en Shanks i del vincle que sorgeix entre en Shanks i en Ruffy, gràcies al fet que el primer li salva la vida al segon.
- Pirates d’en Shanks: Parlaré d’ells en detall a un altre post.
El somni
En Ruffy vol ser «el rei dels pirates», un títol que va ostentar per primera vegada Gold Roger, el més gran pirata de tots els temps, que va recórrer el món sencer i que va acumular tot de tresors que ara es coneixen amb el nom de «One Piece».
Gold Roger va ser arrestat per l’Armada i condemnat a mort, i en el moment previ a l’execució, va pronunciar unes paraules que van llançar rius d’homes a la mar: «Els meus tresors? Ja us els podeu quedar. Aneu-los a buscar! Allà he deixat tot el que vaig aconseguir».
Aquest fet és el que esperona l’Era dels Pirates, el context escenogràfic de la sèrie, i també el motor del protagonista principal.