EL CÀNON DE BOLA DE DRAC

Què és el cànon?

En l’àmbit de la literatura i, específicament, del còmic i el manga, el cànon es considera tot aquell material que prové de l’autor o ha estat pensat per ell. Sembla una apreciació innecessària si entenem que cada obra té el seu autor, no?

Però en el cas del manga, això es complica. D’una banda, perquè se sol fer l’anime de les obres amb èxit amb un equip aliè a l’autor, i sovint s’hi posen coses de collita pròpia. Per tant, tot allò que adapta la història original és cànon (o canònic), i tot allò que s’han inventat, afegit o canviat a l’anime, no és canònic.

A aquest fet hi podem afegir les històries paral·leles fetes per altres autors, que també és un fenomen molt habitual en manga d’èxit, en forma de novel·les, videojocs, pel·lícules o altres manga.

Per últim, existeix un fenomen que dona una última volta de cargol a l’assumpte: hi ha coses no canòniques que l’autor pot decidir canonitzar a posteriori.

I per què tants maldecaps per saber si un contingut és cànon o no? Doncs, normalment, per saber quina és la història original de l’autor, allò que ell volia expressar, i diferenciar-la de tots els afegits que no provenen de la mateixa ment que va idear l’obra. Això ens permet identificar el que s’anomena «farciment», és a dir, històries afegides pels autors de l’anime (i que, malauradament, normalment són de menys qualitat pel que fa a la trama) i, en cas que sorgeixin contradiccions dins l’univers intern de la sèrie (que també passa molt), saber què és cert i què no.

En el meu cas personal, sempre m’agrada diferenciar-ho per seguir el que realment és d’aquell autor com a tal, i tot el material afegit, que potser m’interessarà o no, vull saber que no ha estat escrit per qui jo m’hauria pensat d’entrada.

També em permet ponderar la importància de les trames. Sabem que si una cosa és afegida des de fora de l’univers principal, ens l’hem de prendre com a tal, com un farciment, i que per tant no tindrà un pes a la trama general.

Perquè m’entengueu del tot, us deixo exemples d’algunes coses que m’han passat:

• En el cas de One Piece: Abans de saber què era cànon i què no, vaig identificar diversos misteris d’una trama que em van interessar molt i que pensava que es resoldrien més endavant. Però no va ser així, perquè es tractava de farciment.
• En el cas de Detectiu Conan: Els casos de l’autor original solen ser genialitats del nivell d’Agatha Christie. En canvi, els casos que són farciment de l’anime estan molt menys treballats i solen ser previsibles o avorrits. Això et pot fer agafar mania a l’anime sense saber que la sèrie «real» no té tot allò que t’està disgustant.
• En el cas de Naruto: És una sèrie apassionant i trepidant, però és un dels casos més famosos de farciment terrible i que ha fet abandonar la sèrie a més d’un. Si busques alguna guia per saltar-te el farciment o segueixes el manga original, segur que la gaudiràs més.

El cànon de Bola de Drac

Atenció spoilers.

Bola de Drac és un autèntic batibull. I ha anat a més amb els anys. Això, per sort o per desgràcia, és a causa de l’èxit brutal que ha tingut la sèrie.

Bola de Drac va començar sent un manga escrit i dibuixat per Akira Toriyama. Pel que fa a l’obra original i, per tant, al cànon, l’autor se’n va anar cansant progressivament (recordem que l’exigència de les publicacions setmanals japoneses té fama de ser extenuant, i ha provocat problemes de salut a més d’un autor). Es diu que Toriyama hauria volgut acabar la sèrie en dues ocasions (després de la saga d’en Freezer i després de la saga d’en Cèl·lula), però que els editors li van demanar que la continués.

Finalment, després de la saga d’en Bû, en què ja no devia poder més, va decidir acabar el manga bruscament i sense gaires miraments. I es nota. De fet, fins i tot ell mateix va demanar disculpes als lectors a les pàgines de l’últim capítol.

Quant a l’anime, tenim Bola de Drac, del mateix nom, que té les seves dosis de farciment típiques de les sèries de l’època (ho feien perquè animaven un manga encara en marxa, i per tal d’evitar acostar-se massa al ritme de publicació, cosa que els hauria deixat sense material per animar, incloïen escenes, capítols o fins i tot sagues senceres de collita pròpia per guanyar temps).

Després va sorgir Bola de Drac Z, que no és altra cosa que la continuació del manga original, però que a l’anime van decidir separar segurament per marcar una diferència entre la sèrie que comprenia les aventures d’en Goku petit i la història un cop en Goku es va fer adult. En aquest cas, també hi havia el seu farciment (una saga inclosa, la d’en Garlick, que personalment m’agrada força).

Ara bé, en el moment en què Toriyama va donar la sèrie per acabada, els productors de l’anime van decidir continuar-lo per l’èxit que havia assolit, i crear de zero noves històries ells mateixos. Això és el que va ser Bola de Drac GT. Aquí és on van començar a sortir els problemes. GT no és cànon. I això va fer enfadar molts fans. De fet, el fandom està completament dividit entre aquells que els agrada GT i aquells que ho consideren una estafa.

I fins aquí encara s’entén. Simplement, l’anime té una sèrie més que el manga, i és no canònica. Però els maldecaps van començar quan va néixer Bola de Drac Súper. I això és per dos motius: el primer és que Toriyama hi estava involucrat. Havien passat molts anys des de la finalització de l’obra, i després de la infame adaptació live-action de Bola de drac, va tornar a tenir ganes de guionitzar la sèrie (amb un dibuixant diferent, Toyotarô). Ara bé, Súper té coses que generen problemes de continuïtat (per errors del mateix Toriyama) o que es desmarquen completament de GT. La primera idea semblava ser que Súper es col·locava en els deu anys que hi ha entre el final de Z i el principi de GT. Però s’han anat desviant i han acabat passant coses que converteixen en impossibles els esdeveniments de GT.

La solució a tot això (que pel que tinc entès és dels fans, perquè no hi ha cap confirmació oficial) és dir que Súper i GT se situen en línies temporals diferents. No seria tan estrany, perquè les realitats paral·leles ja van néixer durant la saga d’en Cèl·lula i els viatges en el temps d’en Trunks del futur.

Resolt? Doncs no. L’any passat es va anunciar un anime nou de Bola de drac, que es diu Daima, i que va idear el mateix Toriyama (i, per tant, es considera cànon). Però ens han girat el cervell. Daima es carrega la continuïtat tant amb Súper com amb GT. El més curiós de tot plegat, és que apareix el superguerrer en 4a forma, una transformació no canònica perquè es va originar a GT, i que de sobte arriba l’autor i la canonitza; ah, però d’una manera que no encaixa amb el que passa a GT. Embolica que fa fort.

Quin mareig, oi?

Sincerament, jo penso que l’explicació de tot plegat és força menys elegant, i que es tracta d’errors de Toriyama (que ja sabem que els feia perquè els ha reconegut), conjuntament amb un afany d’allargar la sèrie com fos per part d’altres parts interessades per generar més ingressos, que no dic que no sigui lícit, però que s’ha fet amb poca cura i s’han generat molts errors insalvables.

I tampoc ho critico, perquè s’ha fet amb milers de productes, però a vegades amb més tacte que d’altres. De fet, si es fa, endavant, perquè amb ganes i esforç poden sortir coses molt interessants. Però de pressa i corrents o amb poc interès per treballar les trames, les coses no surten mai bé.

Finalment, la solució més senzilla i eficaç crec que és considerar cada sèrie nova com una línia temporal diferent. Això donaria sentit a totes les continuïtats i, encara més, donaria molta coherència a l’univers de Bola de drac, perquè ens demostraria que una mateixa realitat pot evolucionar de maneres diferents però semblants.

Ara bé, l’aparició de la 4a forma de superguerrer a Daima d’una manera que no quadra amb GT és tan evident i flagrant, que sembla fet del tot expressament per acabar de complicar les coses. Toriyama tenia el seu estil humorístic propi força irreverent. I si això ha estat el seu últim troleig?