Quin tros d’animal.
Els rinoceronts sempre m’havien semblat grans titans tranquils i introvertits. Tot va canviar quan vaig veure alguns vídeos de rinoceronts jovenets rescatats a un centre de recuperació. Quina cosa més bufona i alegroia.
- El nom: Rinoceront prové del llatí, rhinocĕros, i aquest, del grec, rhinókerōs, que es compon de rhís (nas) i kéras (banya). En català, acaba en -nt per influx d’elefant. Hi ha cinc espècies de rinoceront, dividides en quatre gèneres:
- Dicerorhinus: Vol dir «dues banyes al nas».
- Rhinoceros: Com ja sabem, vol dir «nas-banya».
- Ceratotherium: Vol dir «bèstia banyuda».
- Rinoceront blanc: Tots sabem que no és blanc, llavors per què es diu així? Diu la teoria (no contrastada) que els holandesos el van batejar com a rinoceront wijd, que en holandès significa «ample», i faria referència a la forma dels llavis de l’animal. Posteriorment, quan els anglesos es van establir a la zona, van entendre, per homofonia, que wijd es referia a white (blanc).
- Diceros: Vol dir «dues banyes».
- Rinoceront negre: Evidentment, aquest rinoceront tampoc és negre. Sembla que el nom prové per oposició al rinoceront blanc.
- Anatomia:
- Fan entre 775 i 2.300 kg de mitjana segons l’espècie.
- Les banyes estan fetes de queratina, la mateixa substància que les nostres ungles, i no tenen interior ossi.
- Tenen el cos recobert d’una pell molt gruixuda feta de diverses capes superposades de col·lagen. Una mica com els papers, que un de sol s’estripa com si res, però un diccionari no hi ha qui el foradi.
- L’única espècie de rinoceront cobert de pèl és el rinoceront de Sumatra.
- Tenen el cervell molt petit en comparació amb la mida del cos. Curiosament, però, tenen l’olfacte tan desenvolupat que la pituïtària (el teixit encarregat de processar les olors) és més gran que el cervell.
- Són ungulats perissodàctils, és a dir, que tenen peülles amb tres dits, amb el del mig més desenvolupat. Per tant, deixen unes petjades força inconfusibles.
- Fisiologia:
- Tenen una esperança de vida d’uns 60 anys.
- Són herbívors estrictes, i com que s’alimenten de vegetació de baixa qualitat, es passen el dia menjant.
- Tenen un sol estómac, i el seu sistema de digestió es basa en la fermentació dels aliments mitjançant bacteris a la zona del còlon. A més, la seva microflora els permet alimentar-se de parts llenyoses de les plantes, cosa que pot ser útil quan no hi ha res més.
- Comportament:
- El més agradablement sorprenent, és que quan dos mascles tenen un conflicte per una femella, no carreguen l’un contra l’altre, sinó que només s’empenyen banya contra banya. Per tant, la violència és mínima.
- El rinoceront en la cultura:
- El rinoceront de Dürer: És un gravat en fusta d’un rinoceront fet per Albrecht Dürer l’any 1515. El que el fa realment curiós és que ell no havia vist mai cap rinoceront quan el va fer.
-
- Clara, el rinoceront, va ser una rinoceront de l’Índia que es va fer famosa perquè va fer una gira per Europa entre el 1741 i el 1758.
- La banya s’ha fet servir durant segles com a element medicinal o decoratiu, motiu pel qual ha estat i està tan perseguit per la caça furtiva.
- Conservació: Aquí teniu la classificació de la IUCN de l’estat de conservació de les diferents espècies de rinoceront.