A propòsit del post que vaig fer sobre el vidre fa uns dies, he pensat que seria un bon moment per parlar de l’etimologia del terme.
De fet, l’etimologia és força senzilla, ja que ens remunta al llatí, vitreum (objecte de vidre), que al seu torn prové de vitrum (vidre). Ah, però això no ens sacia gaire la curiositat, oi que no?
Anem més enrere, al protoindoeuropeu, amb el terme wed-ro, que vol dir «semblant a l’aigua». Ara sí que hi ha una mica més de suc!
Alguns dels derivats curiosos de vidre, podrien ser:
- Vidriada: Un dels noms del peix Diplodus vulgaris, suposo que per l’aspecte.
- In vitro: Llatinisme que vol dir «en el vidre», en referència a les provetes de vidre.
També és curiós que s’hagi popularitzat l’ús de la paraula cristall com a vidre (tot i que no és gaire habitual fer-ho servir en català, sí que ens remet de seguida al vidre), quan en realitat, cristall es refereix a qualsevol cristall de roca. I el que encara és més curiós és que, parlant en l’àmbit de la química, el vidre és l’antítesi del cristall, perquè el cristall és la disposició dels àtoms en una estructura tridimensional; mentre que el vidre es defineix justament per tenir una estructura amorfa. Són les antípodes!