D’on ve la paraula mandarina?
Doncs resulta que ens ha arribat des de molt lluny, tant en qüestions d’espai com de temps.
Sembla que «mandarina» prové de «mandarí», un terme originari del portuguès (mandarim) que feien servir per designar els funcionaris xinesos dels imperis Ming i Qing. El mateix terme es pot traçar més enrere cap al malai (menteri) i arribant fins al sànscrit (mantrin), amb el significat de «ministre» o «conseller».
Sembla que aquests funcionaris vestien d’un color ataronjat molt semblant al de la mandarina, i els comerciants portuguesos, en veure per primera vegada aquesta fruita que provenia de l’Àsia, li van posar aquest nom en referència al color que els recordava.
Avui en dia, el mandarí (o el xinès mandarí) és una forma de referir-se a una de les branques de la llengua xinesa que es parla a les zones del nord, el centre i el sud-oest de la Xina. Això és perquè durant l’època del segle XVI, els xinesos que parlaven varietats diferents de l’idioma sovint no es podien entendre, i per tal que els funcionaris del govern de tot el país poguessin comunicar-se, es va establir una mena de llengua d’ús entre ells (una llengua koiné) basada en les diverses varietats del nord. Aquesta és la llengua que van aprendre els missioners jesuïtes, i la van anomenar «mandarí» perquè el terme xinès significava «la llengua dels oficials».
Realment, resseguir l’origen de les paraules pot arribar a ser fascinant.