
VINYETES #13
Aquesta sí que és bona! En la relectura que estic fent d’adult de Jan i Trencapins em trobo un terme que m’ha sorprès força perquè

Aquesta sí que és bona! En la relectura que estic fent d’adult de Jan i Trencapins em trobo un terme que m’ha sorprès força perquè

El barrufet financer és un àlbum d’Els Barrufets força especial, perquè és l’últim que Peyo, l’autor original, va supervisar abans de morir, i que ja

Franquin (autor de Sergi Grapes o d’Espirú i Fantàstic) i Peyo (autor d’Els Barrufets o Jan i Trencapins), van publicar durant la mateixa època a

Una nova entrega de crossovers francobelgues. Quina de sorpreses curioses i interessants m’està aportant aquesta relectura de còmics de la infància. Aquesta vinyeta correspon al

Què ho fa que m’agradin tant els crossovers, les metareferències i tot el que són encreuaments entre obres? Sincerament, no ho sé, però sempre m’ha

Doncs resulta que els crossovers fa molts anys que estan inventats. L’obra és «L’agent especial» (1969), l’àlbum 4 de Benet Tallaferro, del qual Peyo n’és

Referències creuades precioses. «Els dotze treballs d’en Benet Tallaferro», 1968, de Peyo, amb traducció d’Albert Jané.

Una vinyeta d’actualitat, publicada el 1969. Prové d’»El barrufador de pluja», una historieta curta d’Els Barrufets, de Peyo, amb traducció d’Albert Jané.

Sabíeu que «Els Barrufets» no són una sèrie original? Els barrufets van néixer de la mà de Peyo com a personatges secundaris de les aventures