Aquesta sí que és bona!
En la relectura que estic fent d’adult de Jan i Trencapins em trobo un terme que m’ha sorprès força perquè no s’adiu ni al personatge ni a l’època.
Parlo del verb «pirar», que sempre havia associat a l’argot juvenil a partir del 2000. Però resulta que aquest còmic es va traduir als anys 90, i a part, el traductor és Albert Jané, traductor reputat i de qui he llegit obres esplèndides, aquesta inclosa.
Per tant, de qui primer he dubtat és de mi mateix: podria ser que quan es va traduir l’obra, el verb «pirar» no tingués l’ús que se li va atribuir més endavant? Que fos un verb molt més habitual?
No seria la primera vegada que passa, hi ha paraules que cauen en desús, que adquireixen accepcions noves o registres diferents.
En una cerca al diccionari, l’accepció que ens interessa diu així: «Anar-se’n, fugir». Veig que és un terme que prové del caló i que es registra des del 1910. Això són molts anys per evolucionar!
Segons la definició, el terme s’adiu perfectament a la situació en què es troben en Jan i en Trencapins, que estan fugint d’uns lladres que els volen enxampar. Per tant, i això és només una deducció, opino que «pirar» havia estat un terme més estès abans, i que, posteriorment, es va anar limitant a l’argot juvenil.
Si algun lingüista amb coneixements d’història de la llengua en sap alguna cosa més, estaré encantat de tenir més informació al respecte.
Vinyeta extreta de l’àlbum La fletxa negra (1959), de Jan i Trencapins, creat per Peyo i traduït per Albert Jané.