Ara que ja s’ha estrenat Bola de drac Súper al 3Cat, m’agradaria fer una sèrie de posts per exposar comentaris que m’han anat sorgint durant la traducció de la sèrie.
Parlem de nivells de poder?
És un meló complicat d’obrir, perquè sol despertar susceptibilitats, però és una cosa que em crema a dins des que es va acabar Bola de drac Z.
Els nivells de poder de Bola de drac, avui en dia, són un problema. M’explico: des del principi, el pal de paller de la sèrie és l’aparició d’enemics més forts que empenyen els protagonistes a augmentar de poder per ser capaços d’enfrontar-s’hi amb garanties. I no em sembla un mal procediment, sobretot a l’època en què es va crear.
Ara bé, el problema real és la manca de previsió. Tots sabem que Toriyama no planificava la seva obra. Anava escrivint a mesura que avançava i solia improvisar (és el que se’n diu un «escriptor brúixola»). De fet, són famosos alguns detalls com que quan va aparèixer en Trunks del futur, Toriyama encara no havia resolt qui era, i quan va decidir que seria el fill d’en Vegeta i la Bulma, va haver-se de carregar la relació entre ella i en Yamcha i fer entrar amb calçador una relació que no ha resultat mai creïble.
En aquest mateix sentit, entenc que mentre escrivia els augments de poder dels personatges no preveia que més endavant hauria de continuar, i això ha fet que a hores d’ara s’hagi topat amb un sostre que no hi ha manera de resoldre (si es continua amb el mateix plantejament, que és el que s’ha fet a Súper).
Per fer-me entendre: si al final de la saga d’en Bû, els personatges ja tenien poder per destruir planetes, no poden pretendre que sigui plausible que segueixin fent-se forts i poderosos sense que la cosa se’n vagi de mare.
Això implica diversos problemes. Per exemple, durant la batalla d’en Goku i en Beerus, es diu que els cops de puny generen unes ones disruptives que poden destruir l’univers. Llavors què passa quan es fan més forts? Quin sentit té que arribin a nivells de poder estratosfèrics com el Superguerrer Déu, i que segueixin creixent com si res? Això provoca que no hi hagi cap mena de diferència aparent entre les transformacions. Canvien d’aspecte, però no de conseqüències. Des del superguerrer de nivell 3 fins al superguerrer blue, el poder destructiu no canvia, però perquè no pot, han topat amb un sostre que no poden trencar. Com és que encara es fan mal quan topen contra les roques si són tan i tan forts?
D’altra banda, també es generen incongruències com la de la imatge que he passat. Algú tan fort com en Son Gohan pot rebre un cop de colze del nyicris d’en Satan i reaccionar com veiem? I d’exemples com aquests n’hi ha molts, com bales que fan sang a un saiyan, o en Goku rebent un impacte mortal d’un raig làser d’en Sorbet.
Penso que una bona opció per continuar la sèrie, i el que a mi m’agradaria com a fan (perquè és quan gaudeixo més la sèrie), és no centrar-se únicament en l’augment de poder i les transformacions noves d’en Goku i en Vegeta sinó, a més d’això, implicar molt més intensament la resta de personatges, que estan abandonats i oblidats. Opino sincerament que la sèrie es beneficiaria molt de reduir una mica el protagonisme dels dos saiyans a favor de la resta de companys, que n’hi ha molts, són interessants i tenen potencial. Si fem la sèrie més coral, les trames s’expandeixen i no tot es redueix a la força i el poder, sinó que hi poden entrar molts altres factors.
Què en penseu? Sou de la mateixa opinió?